Mostrando entradas con la etiqueta microrelats verano 2011 -La crisis de los 40. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta microrelats verano 2011 -La crisis de los 40. Mostrar todas las entradas

viernes, 12 de agosto de 2011

Maleïts.


La van anomenar “la gran Crisi dels Quaranta” però realment va afectar els quaranta-quatre sistemes planetaris fins llavors colonitzats. La totalitat de la civilització en el zenit de les seva grandesa. L'home mai havia conegut abans un desenvolupament tan important en els camps de la ciència i la tecnologia. Res podia aturar-nos, controlàvem en bona mesura l'espai i el temps. Les distàncies del cosmos ja no eren insalvables, i el vell somni de perpetuar la humanitat indefinidament semblava garantit.
Tot era un miratge, una fugida endavant. La mentida més gran contada.

Cada món annexionat, cada sistema solar conquerit, era modelat per tal de convertir-lo en una còpia del nostre planeta mare, aquella petita esfera blava que vam devorar abans de abandonar definitivament.

Extrèiem dels arxius hologràfics els mateixos esquemes econòmics i industrials, les obres més significatives del nostre passat, reproduint-les un cop i un altre, renunciant a la imaginació, un dels trets diferencials més importants que ens definien.

Estàvem abocats al declivi. Els planetes satèl·lit no podien subministrar la quantitat necessària d'aliments i matèries primeres. Els vam esprémer un per un, convertint-los en erms desolats.

Fins que ells van arribar. Ens van titllar de bàrbars, de caníbals. Vam ser jutjats i condemnats. Ara som uns pocs milions atrapats en aquest planeta, un colossal zoològic. Som la lliçó, l'advertència, el mal exemple.

De moment acceptem el nostre fat, però algunes veus ja xiuxiuegen en secret. He sentit de nou les paraules prohibides jacents en el subconscient col·lectiu. No estem fets per la renúncia i l'acatament.
Aviat tornarem a estar preparats per deixar la nostre empremta.




jueves, 11 de agosto de 2011

ESTRATEGIA ANTICRISIS

El padre de uno de mis amigos es todo un estratega. Acostumbra a proclamar, que para evitar verse perjudicado por la malvada "crisis de los cuarenta", él atacará primero. Su estrategia consiste en ingresar en un gimnasio, fortalecer su condición física, tinturar lo que queda de su canoso cabello y usar ropa moderna para despistarla. Muy a pesar suyo cree conveniente que deberá alejarse (temporalmente tal vez) de su amada esposa, a fin de que ella no se vea afectada por tal arremetida, usando a cambio una joven e inexperta víctima como carnada. Y por último, cuando la vea venir, embestirla si es posible, o a lo sumo, huir a toda velocidad en un flamante Ferrari que ya se ha comprado para tal fin. Todos creemos que tal vez nunca la vio llegar.