El cas De Bruijin.

Flash! Flash!
Disparo un cop i un altre la Pentax de quaranta megapíxels de resolució en el cos inflat i blavós que jeu nu en el dipòsit de cadàvers de la policia científica de Barcelona. Ferida mortal per arma blanca en el costat dret del tòrax presumptament perpetrada amb una barreta metàl·lica. Les despulles en res recorden a aquell jove atlètic immortalitzat al aconseguir un bronze olímpic en salt de trampolí.

Vaig seguir-lo durant els últims dos mesos per totes les poblacions del litoral català. Des de Portbou fins a Blanes. A Sant Pol vaig perdre-li la pista, però sabia que el retrobaria a Barcelona.

A l'habitació de la pensió repasso les fotografies de l'escena del crim que em van facilitar els Mossos en companyia d'una ampolla de bourbon. Peter De Bruijin sobre el llit, en un basalt de sang, abraçat al seu amant degollat. L'habitació està plena de papers esquitxats de taques fosques.
—Va ser un crim passional —em va dir l'agent de policia.
Amb la lent d'augment distingeixo en els papers les capçaleres d'hotels i agencies de viatges. El que sospitava, De Bruijin es va amagar treballant per petites agencies turístiques. L'antic traductor de la ONU desapareixia de les planes dels tabloides deixant enrere un bon enrenou. Mal negoci vendre secrets d'estat encara que sigui per que els publiquin els de Wikileaks.
«Idealistes, tots una colla d'estúpids arrogants!»

Aquest cop havia fet tard. La mà oculta dels eficients serveis secrets alemanys es revelaven pels ulls ben entrenats en els detalls de les fotografies. Per la policia només era un altre crim de gènere en la pila dels expedients per arxivar.
Cas tancat.

El aprendiz

Cuando llegó a la sastrería para encargar el arreglo que necesitaba para su camisa, pudo ver de refilón a un adolescente de pecas rojas moviendose torpemente entre las estanterías; saltaba a la vista que era un aprendiz. Tuvo una repentina corazonada pero rechazó esa posibilidad dando por supuesto el buen sentido común del encargado de la sastrería.
“No será capaz” pensó para sus adentros mientras dictaba las instrucciones acerca de los arreglos que necesitaba su camisa.

Cuando tiró disimuladamente de la fina goma y se deshizo el doblete de la manga: cayeron todos los ases que ocultaba sobre la mesa de juego dejando una estela de rombos y corazones rojos y negros ante el estupor y la ira de los allí presentes.
-Lo ha hecho; me la ha jugado: murmuró entre dientes mientras escuchaba amartillear los cañones de los siete Colt que le apuntaban

Civismo, por favor

Apoyando los pies sobre un asiento, un hombre fumaba tranquilamente un cigarrillo. Primero una calada, luego se metía entre pecho y espalda un trago de cerveza bien fría, y luego otra calada. De tanto en tanto acariciaba la cabeza de su novia, de cabellos dorados.

Estaba en la gloria.

Dos señores uniformados se presentaron de golpe frente a él. Estaban absolutamente perplejos.

– Disculpe caballero. ¿Puede bajar los pies del asiento? – dijo el más alto de ellos.

El hombre dudó un momento y luego acató la orden.

– Supongo que sabe que está prohibido fumar aquí – prosiguió el alto.

– Y beber – añadió el bajito.

Pasaron unos segundos de silencio incómodo en los que el hombre se bebió la media birra que quedaba de un trago, para luego rematar el cigarro con dos caladas largas.

– Y por supuesto está prohibido practicar felaciones. Esto es un tren, no un prostíbulo. ¿No les da vergüenza?

Tras escuchar sus disculpas, los guardias se marcharon, sin disimular los comentarios jocosos sobre la escena. El hombre frunció el ceño, al tiempo que abría otra cerveza.

– Un día que llevo billete, ¡y no me lo piden!

Cervesa o lectura

La vaig veure arribar amb els ulls lluents i riallers, bellugant amb gràcia el seu cos juvenil mentre caminava cap a mi, lentament, amb la seva melena despenjant-se despreocupadament, emmarcant-li un somriure subtilment pervers, mentre mantenia una mà al darrera la seva esquena. De seguida vaig témer que podia haver acabat el meu temps per llegir tranquil.

-Vols una cervesa?- la seva veu anunciava que jugava amb mi.

No va esperar que contestés. Simplement va portar cap endavant la mà que amagava al seu darrera i va plantar una mitjana a sobre la taula, ja sense tap però coberta amb un condó de color plàtan.

-Tanca el llibre abans de desar-lo, no sigui que perdis el punt- Certament, la meva lectura havia acabat.

El recargolat art del reciclatge.

—És ell mama, el que em va tocar —sangloto assenyalant l'ancià de barba i cabellera blanca que la policia s'enduu emmanillat entre els comentaris horroritzats dels veïns.
La mama m'estreny contra la falda tremolant de rabia continguda, els ulls ennuegats de llàgrimes, acariciant-me els embenats del cap, cames i braços.

L'havia conegut la mateixa tarda en que vam arribar a aquell llogaret costaner per estiuejar amb els pares. Un excèntric, deia la mama, un bohemi, deia el pare, no t'atansis deien els dos. De seguida ens vam fer amics. Vivia dalt del turó, en un antic vaixell de pesca apuntalat amb bigues. Creava escultures de dofins i sirenes amb ampolles.
—Si em portes ampolles buides et daré unes monedes per que juguis al futbolí amb els amics —em va dir.
Em passava el dia damunt l'atrotinada Derbi buscant envasos de cervesa (el color ambarí era l'únic que ell volia), i carregant-los en la caixa de fruita que duia lligada a la bicicleta. Baixava fins a la platja on recollia el preuat botí que abandonaven els alemanys borratxos després de les gresques nocturnes i travessava el poble de tornada, sota un sol esclafador.
—Avui no duc calés noiet, la propera setmana —va dir aquell dia, enduent-se les ampolles.
El següent cop que em va dir el mateix ja sabia el que faria. Em vaig llençar a tota velocitat per la pendent del turó amb la bicicleta. Sense frens.

Vaig despertar a l'hospital. Un policia molt receptiu es va empassar tot el que vaig explicar-li. Aquella mena d'històries adornades amb detalls escabrosos sempre els agraden. Ja m'havia funcionat abans.

De reüll guaito com l'introdueixen en el cotxe patrulla. Em torna la mirada, que passa de la perplexitat absoluta a una sobtada comprensió. Els meus ulls són espurnes de malicia. Sóc conscient de la seva por.
«vell xaruc, no tornaràs a entabanar-me»

Cerveza de visitante

Y sí, claro, tuve que tomarme una, ¿qué iba a hacer? Se ponen ciegos, no paran. Se ríen, orinan, vomitan y hacen estupideces. Y esto no es, ni de lejos, lo peor. Están loquísimos, muy jodidos. Yo ya avisé, no vuelvo más a ese planeta, para la próxima misión que envíen a otro.

Semana del 18 al 24 de Julio. "Cervezas"

 

(imagen bajada de Internet)

A partir del lunes 18 se abre la veda para subir vuestro micro relato semanal a “Nietos del Hule”, tenéis de tiempo hasta el domingo 24.

Recordad:

El primer tema para inspirarse es: “cerveza”.

La extensión mínima es de una línea y máxima 20 o 25 (aproximadamente), pero si la cosa requiere de más espacio, pues nada, se cuelga igual.

A continuación el listado para proponer nuevos temas semanales, al final me he decidido por poneros por orden alfabético. Si alguien no va a participar, que avise mediante comentario, para saltar al siguiente de la lista.

1.         Aino, Lucrecia             semana del 25 al 31 de Julio.Tema: TRADUCCIÓN.

2.         Baronfer, Marcos        semana del 01 al 07 de Agosto.

3.         Espigares, Pamela      semana del 08 al 14 de Agosto.

4.         Ferre, Iván                 semana del 15 al 21 de Agosto. Tema: ÁFRICA.

5.         Fuster, Cristina          semana del 22 al 28 de Agosto.

6.         Poblet, Gaby              semana del 29 de Agosto al 04 de Septiembre. Tema: AVIONES.

7.         Porras, Henry            semana del 05 al 11 de Septiembre.

8.         Quintas, Julio             semana del 12 al 18 de Septiembre.

9.         Rey, Alberto               semana del 19 al 25 de Septiembre.

10.       Ros, Eric                     semana del 26 de Septiembre al 02 de Octubre.

Podéis proponer vuestro tema en cualquier momento, lo actualizaremos en el listado.

¡Al tajo! Que os divirtáis.