“The Next Big Thing”.

En un revolt del Solimŏes, riu que separa Brasil de Colòmbia i Perú, el pare Joao Meirelles observa com juguen els nens de la tribu enmig de la selva.
Dibuixa en un quadern l'escena de cosos nus, adornats amb cintes de colors llampants i tatuatges, meravellant-se de la innocència amb que es desenvolupen els jocs.

En aquell moment entren per la clariana els guerrers, transportant un porc salvatge i unes truites que pengen de les llances. Fa pocs dies que va topar amb aquests indígenes, una de les poques tribus perdudes escampades per la conca amazònica.
«Actua amb prudència, no sé sap com se'ls pot enutjar o insultar», es recorda.

Uns crits capten la seva atenció. Un dels nois es perseguit per la resta de la colla. S'esmuny d'un, de dos, i fins de tres rivals sense dificultats, guanyant les branques d'un arbre proper amb un salt. Grimpa entre el fullam, deixant-se caure amb una tombarella al costat d'un cistell ple de fruits d'Açaí. El marrec els llença en l'aire i engaltant-los amb el peu, els dispara contra els seus perseguidors. No n'erra cap. Meirelles segueix l'escena bocabadat.

Ja de nit, el religiós s'espera impacient fins que l'àpat de porc i el vi d'Açaí fan els seus efectes. Quan tots dormen, marxa sigil·losament fins la riba del Solimŏes on amaga la petita embarcació a motor. Immediatament posa rumb riu amunt, desfent-se del molest alçacoll.
Tes dies després arriba a la ciutat de Tabatinga. Sense perdre un minut és dirigeix a una cabina telefònica i marca un número memoritzat. A l'altre banda algú despenja l'auricular.
—Sóc Meirelles, l'observador 47, destinat a Tabatinga. Heu de venir, porteu la quincalla i el rom, .... potser armes, poden oposar resistència. Ràpid, he trobat el nou Pelé!